Versió de text

Ç - Introducció

El Lluçanès és una comarca natural entre Osona, el Berguedà i el Bages. Està situada a l’interfluvi de les conques del Llobregat, a l’oest, i del Ter, a l’est, formant un altiplà inclinat lleugerament cap al Bages. Les serralades de més altitud se situen al nord on la Depressió Central Catalana passa a ser Prepirineu.

Hom s’imagina que un altiplà, tal com el seu nom indica, és pla, però al Lluçanès els rius i les rieres que el travessen s’han encarregat d’erosionar-lo creant la sensació de ser un territori trencat i de complicada orografia.

No hi ha grans eixos de comunicació que el travessin fet que l’ha mantingut relativament aïllat d’altres comarques. Aquesta situació ha permès que el Lluçanès s’hagi mantingut preservat de la gran industrialització i desenvolupament urbanístic que han sofert altres comarques veïnes. Per tant ens trobem en un espai on hi trobem una natura bella, proporcionada, des d’on el bell mig podem veure, les muntanyes de Montserrat, el Pedraforca, el Montseny, el Cadí i el Pirineu.

Precisament l’accessibilitat del Lluçanès cap al Pirineu va fer possible secularment el pas dels ramats transhumants que anaven dels plans a la muntanya. Aquest fet ha configurat la gran majoria dels catorze pobles i la multitud de llogarrets del Lluçanès. Encara es conserven unes cinc-centes masies de les quals la meitat són habitades.

La forma de vida al Lluçanès encara reflexa oficis, tradicions, i la manera de ser de la Catalunya dels passats segles. Convé conèixer aquests valors per entendre d’on venim, i alhora disfrutar del paisatge i la tranquil·litat que ens ofereixen els seus pobles.

Versió imprimible