Versió de text

Ç - Vegetació


En els seus origens sense que l’home hagués actuat, segurament, tot el Lluçanès estava dominat per dues grans formacions d’alzinars i de rouredes. Avui en dia encara són arbres dominants barrejats però amb d’altres espècies, com el pi roig i pi blanc.

El clima és determinant per definir el paisatge vegetal del Lluçanès. Al nord el clima és més fred i humit a diferència del sud que presenta menys precipitacions i on fa més calor. Concretament el Lluçanès nord el règim de pluges fa que domini el roure martinenc amb boix excepte a les carenes més elevades on per acció del vent la boixeda és la vegetació natural per excel.lència. En aquest sector trobem en algunes obagues clapes de fageda.

Al Lluçanès sud i sectors de Prats de Lluçanès i la Vall de Merlès, les poques precipitacions fan que predominin els alzinars de carrasca. El sotabosc del carrascar ha estat aprofitat pel bestiar. També trobem garrigues i boscos de pi blanc. Prop de les rieres trobem espècies tradicionals com albers, oms, salzes i d’altres com joncs, canyes i pollancres.

La primera impressió que tenim al veure el paisatge vegetal del Lluçanès és que és un territori humanitzat, trobem àmplies zones de cultiu de farratges i cereals i prats de pastura entremig dels boscos. Prop de les àrees de cultiu solem trobar la masia que ha promogut la humanització del territori.

Versió imprimible