Vostè està aquí: Bandolers: Rocaguinarda
Tornar a: Rutes guiades
General:

Bandolers: Rocaguinarda


En Perot era un home alt i prim amb el cabell rossenc i la barba roja. Acostumava a dur un barret amb una ploma vermella, una arracada i una indumentària de colors, la típica dels bandolers. Duia la xarpa, dos o tres pedrenyals penjats, capa de pastor i no li faltava mai un punyal.
Era el bandoler més conegut i respectat, nascut al Lluçanès. Fill d'una masia del municipi d'Oristà, prop del Cingle dels Tres Còdols, de família de pagesos. Al trobar-se que no podia viure del mas, era el cinquè fill de set germans, va haver d'espavilar-se i una de les poques sortides que va trobar fou fer-se bandoler.
Així doncs, anà a Vic i ingressà al servei de Carles Vilademany, cap dels nyerros. Visqué gran part de la seva joventut amagat a les muntanyes amb la seva quadrilla, entre lluita i lluita contra els cadells. Una de les seves grans gestes va ser atacar i apoderar-se del Palau Episcopal del Bisbe de Vic Robustier.
Actuà majoritàriament per la comarca d'Osona, robant als forasters rics i fent-se amo del camí ral. Tot intent per part de les autoritats reials d'atrapar-lo resultava inútil. Aconseguia escapar de tota emboscada i generalment els seus contrincants eren els que en sortien malparats.
Fent la ruta d'en Perot i la vida bandolera podrem conèixer amb més detall moltes de les peripècies que van viure, anècdotes i vivències seves, de la seva quadrilla i dels seus perseguidors, emboscades, i en general, aprofundir en la lluita entre nyerros i cadells i en el context històric del bandolerisme al llarg dels segles XVI i XVII.


Quan baixes de Montseny, valerós Roca,
com si una roca de Montseny baixara,
mostres al món ta fortalesa rara:
que per a tu, sa fúria tota és poca.

A ningú al cap de tantes bales, toca,
lo qual no veja, si et pot fugir la cara;
que ton valor insigne no repara,
tras falsa mata ni traïdora soca.

Tot aquest Principat fas que badalle,
qui et persegueix de son, qui persegueixes
ab mortal i fúnebre parassisme.

Qui tinga ton judici mire i calle,
i diga't "senyoria", que ho mereixes
per lo millor pillard del Cristianisme.